L’Hoquei Patins va arrencar a Vilanova durant la dècada dels quaranta, quan un grup de joves va començar a distreure’s practicant un novedós esport d’ equip en que quatre jugadors calçats amb uns patins i amb un stic a la mà intentaven posar un disc, conegut com a puck en una petita porteria defensada per un jugador semi protegit amb unes defenses de cuir.

El canvi del disc per una bola de suro i cautxú va significar un salt decisiu pel hoquei rodat. I així, va ser com en la tardor- hivern dels anys 1950 i 1951 es va fundar el Club Patí Vilanova.

En els primers anys de vida el Club va gestionar tot l’hoquei a la nostra ciutat i un xic més tard, i coincidint amb la primera època daurada de l’entitat, un grup de persones sota la presidència del Sr. Ochoa, i amb el suport tècnic de’n Eduard Egea, d’en Antoni Torralba -jugador del Patí- i del germà escolapi Fèlix Costa van fundar el que avui és el C.E. Samà, llavors sota el nom d’ “Escolapios Villanueva”. Tot això passava l’ any 1965.

L’arrencada va ser amb força i no només es van dedicar a l’hoquei base, sinó que també hi havia fins i tot un equip sènior a la segona categoria. La llavor va germinar i així ens van trobar que en la Temporada 1967-68, un equip de Categoria Infantil, íntegrament format a “Can Colapi”, es va proclamar Campió d’ Espanya de Categoria Infantil, participant amb la verda samarreta del Club Patí Vilanova.

Després, van venir un anys foscos en els quals mai es va apagar la flama del treball amb la mainada, i que van coincidir amb la marxa d’en Fèlix Costa de la comunitat. No va ser fins l’ arribada d’un altre germà escolapi el Pare Sàrrias que no és va revitalitzar l’ hoquei a l’ escola.

Els èxits del Club Patí – els darrers dissortadament- a mitjans dels anys setanta, l’ impuls de la societat civil i de les noves estructures de gestió derivades del canvi polític viscut al País, van ajudar a aquesta revitalització. I no seria just oblidar dos noms si més no claus en tot això en Josep Mº Masdeu i en Josep Mª Massana.

El Club era gestionat pels propis pares sota el paraigües de l’ Associació de Pares d’ Alumnes (APA), amb les avantatges i inconvenients propis d’ aquest tipus de gestió. L’ inconvenient més important era l’ impediment de formar part d’un dels equips a un jugador que no fos alumne del Col·legi.

Malgrat tot la dinamització va ser espectacular i ja des de l’ any 1977 es tancaven les activitats de la Temporada amb la gran festa de l’ hoquei Base: La Diada. Primer amb senzillesa, amb uns partits contra equips de la comarca i quatre anys més tard, es va donar forma a l’ actual Torneig d’ Hoquei Base, que en assolir la categoria internacional per la participació d’ equips d’arreu de l’Estat Espanyol es va convertir en un referent fonamental en el panorama de l’hoquei base.

El nou tipus de funcionament de l’ Escola Pia i la necessitat d’ ampliar els horitzons de la secció d’ hoquei , va portar a finals dels anys vuitanta a la transformació de les estructures del C.E. Samà , per convertir-lo en una Entitat independent de l’ estament educatiu, però lligat per sempre més a “Can Colapi”.

El primer president de la nova etapa va ser el Sr. Francesc Rodrigo, a qui van seguir els Srs. Joan Josep Gutiérrez, Santi Comas, Carles Garcia fins arribar a l’actual el Sr. Joaquim Miret, que és el primer que ha estat al Club com a jugador, tècnic i ara President.

Per finalitzar, remarcar que una de les fites més importants del nostre Club ha estat ser pioners a Catalunya en la implantació de l’hoquei femení, arribant fins i tot amb les nostres jugadores a competir en la Primera Categoria. Disciplina, companyonia, treball en equip, i respecte, han estat i són els objectius més importants del Samà, per tal de formar els jugadors amb una sèrie de valors que els distingeixi no només com a esportistes, sinó també com a persones.